United States Sentencing Guidelines: trenta anys d’influència
Des de l’any 1991, la United States Sentencing Comission ve publicant un conjunt de directrius per a dictar sentències a l’hora de condemnar a una persona jurídica als Estats Units, conegudes com “Sentencing Guidelines”. Si bé aquestes directrius tenen com a principal objectiu unificar els criteris emprats pels tribunals i altres òrgans enjudiciadors a l’hora de condemnar a persones jurídiques per delictes i altres il·lícits comesos en el seu si, no pot passar-se per alt la gran influència que han tingut (i tenen) aquestes directrius a l’hora de configurar els sistemes de Compliance.
Amb motiu del trentè aniversari del començament de la publicació de les Sentencing Guidelines, el passat mes d’agost la United States Sentencing Comission va publicar un document recopilatori de les principals fites i l’evolució durant aquests trenta anys, sota el títol «The Organizational Sentencing Guidelines: Thirty Years of Innovation and Influence».
Aquest document resulta de gran interès per a observar l’evolució de les condemnes a persones jurídiques, així com la implementació de sistemes de Compliance en el seu si. Es configura com una espècie de memòria en la qual es recullen i s’analitzen diferents aspectes de la criminalitat en persones jurídiques i qüestions relatives a l’adopció i configuració de sistemes de Compliance durant aquests trenta anys.
Per exemple, es recullen dades com (i) quins han estat els delictes i infraccions més comuns; (ii) el percentatge d’entitats sancionades que disposaven de sistemes de Compliance en el moment de cometre la infracció i la seva evolució amb el pas dels anys; (iii) sectors empresarials amb major volum d’entitats condemnades; (iv) tamany de les entitats més condemnades; (v) nombre d’entitats condemnades cada any, entre molts altres.
Sobre aquest tema, resulta interessant destacar que, segons les conclusions recollides per la United States Sentencing Comission, més del setanta per cent (70%) de les empreses sancionades entre els anys 1992 i 2021 tenien menys de cinquanta (50) empleats; que els principals delictes han estat el frau, delictes contra el medi ambient i pràctiques contra la competència; o que els sectors més afectats han estat la indústria manufacturera, el sector farmacèutic/sanitari i la venda al detall.
Per això, la seva lectura resulta altament recomanable, en tant aporta informació molt interessant que permet posar en perspectiva l’evolució de la comissió de delictes per part de persones jurídiques i dels sistemes de Compliance. El document íntegre es troba disponible aquí.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.