Què són les conseqüències accessòries a la pena de l’article 129 del Codi penal?

ComplianceKeys#6

Paral·lelament a les penes que es poden imposar a les persones jurídiques (ComplianceKeys#5), es regulen en l’article 129 del Codi Penal una sèrie de conseqüències sancionadores que poden aplicar-se a entitats sense personalitat jurídica en el cas que es cometés un delicte en el desenvolupament de les seves activitats. 

Com s’ha introduït, els destinataris d’aquestes conseqüències, denominades conseqüències accessòries a la pena, en principi només són entitats sense personalitat jurídica (com, per exemple, societats mercantils irregulars, establiments comercials, grups de persones que no es constitueixin en cap classe d’associació, oficines farmacèutiques, comunitats de propietaris, etc.). 

No obstant això, s’han observat excepcions en la jurisprudència recent. Així, existeixen sentències en les quals s’imposen conseqüències accessòries a la pena de l’article 129 del Codi Penal a entitats amb personalitat jurídica (a saber, entre altres, Sentència del Tribunal Suprem núm. 162/2019, de 26 de març).

D’altra banda, de la mateixa forma que succeeix en l’àmbit de la responsabilitat penal de les persones jurídiques (ComplianceKeys#3), no qualsevol delicte pot motivar la imposició de conseqüències accessòries a la pena.

Concretament, el llistat de delictes que poden causar l’aplicació de conseqüències accessòries es compon per: (i) els delictes susceptibles de generar responsabilitat penal per a les persones jurídiques conforme l’article 31 bis del Codi Penal; i (ii) els següents delictes específics:

  • Delictes de manipulació genètica (arts. 159 a 161 CP).
  • Delicte d’alteració de preus en concursos i subhastes públiques (art. 262 CP).
  • Delicte de negativa a actuacions inspectores (art. 294 CP).
  • Delictes contra els drets dels treballadors (arts. 311 a 317 CP).
  • Delicte de falsificació de moneda (art. 386 CP).
  • Delicte d’associació il·lícita (art. 515 CP).
  • Delictes relatius a organitzacions i grups criminals (arts. 570 bis i ter CP).
  • Delictes relatius a organitzacions i grups terroristes i de terrorisme (arts. 571 a 579 CP).

D’entre els anteriors delictes destaquen els delictes contra els drets dels treballadors, així com els delictes d’alteració de preus en concursos i subhastes públiques, en la mesura que són riscos que poden afectar nombroses entitats.

Pel que fa a les concretes conseqüències accessòries que, de conformitat amb els articles 129 i 33.7 (lletres c) a g)) del Codi Penal, podrien ser imposades a les entitats sense personalitat jurídica, aquestes són les següents:

  • Suspensió de les activitats fins a cinc (5) anys.
  • Clausura dels locals i establiments fins a cinc (5) anys.
  • Prohibició de realitzar en el futur unes certes activitats de manera definitiva o fins a quinze (15) anys.
  • Inhabilitació per a obtenir subvencions i ajudes públiques, per a contractar amb el sector públic i per a gaudir de beneficis i incentius fiscals o de la Seguretat Social fins a quinze (15) anys.
  • Intervenció judicial fins a cinc (5) anys.
  • Prohibició definitiva de dur a terme qualsevol activitat, encara que sigui lícita.

Com a petita reflexió, pot observar-se que, encara que les conseqüències accessòries de l’article 129 del Codi Penal no siguin pròpiament penes, aquestes coincideixen en la seva pràctica totalitat amb les sancions imposables a les persones jurídiques, podent causar també un elevat dany a les entitats a les quals fossin imposades.

Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.

compliance@molins.eu

Update cookies preferences