Delictes pels quals pot ser responsable una persona jurídica a Espanya.
ComplianceKeys#3
En atenció a la configuració del model d’atribució de responsabilitat penal a les persones jurídiques introduït pel legislador espanyol a la reforma del Codi Penal efectuada mitjançant la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, aquestes no podran respondre penalment per qualsevol delicte, sinó únicament per aquells on es prevegi explícitament aquesta possibilitat.
Això és el que es coneix com un model o catàleg numerus clausus (en contraposició d’un model numerus apertus, on les persones jurídiques podrien respondre per qualsevol delicte tipificat al Codi Penal).
El catàleg numerus clausus de delictes pels que poden respondre les persones jurídiques a Espanya ha estat reformat en diverses ocasions des de la seva introducció fins arribar a la seva versió actual, que inclou més de quaranta (40) ofenses.
Concretament, les reformes que han efectuat al llistat de delictes pels que poden respondre les persones jurídiques han estat les següents:
- Llei Orgànica 3/2011, de 28 de gener: en matèria de règim electoral general.
- Llei Orgànica 6/2011, de 30 de juny: en matèria de contraban.
- Llei Orgànica 7/2012, de 27 de desembre: en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i la seguretat social.
- Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març: introduint diversos delictes susceptibles de generar responsabilitat penal per a la persona jurídica i la possibilitat d’obtenir una eximent o un atenuant de la responsabilitat penal per la implementació de Sistemes de Compliance, com es desenvoluparà als següents Compliance Keys.
- Llei Orgànica 1/2019, de 20 de febrer: transposant Directives de la Unió Europea en els àmbits financers (destacant la introducció del delicte de malversació en el catàleg numeru clausus) i de terrorisme, i altres qüestions d’índole internacional.
- Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre: en matèria de conductes contra la integritat (delictes d’assetjament laboral, sexual, entre altres).
Així, el llistat actual de delictes pels que, de conformitat amb l’article 31 bis del Codi Penal, poden respondre penalment les persones jurídiques, inclouria els següents tipus:
- Delictes contra la integritat moral (art. 173.1 CP).
- Tràfic d’éssers humans (art. 177 bis CP).
- Delicte d’assetjament sexual (art. 184 CP).
- Prostitució i explotació i corrupció de menor (arts. 187 a 190 CP).
- Descobriment i revelació de secrets i intromissió informàtica (arts. 197 a 197 quinquies CP).
- Estafa i altres fraus (arts. 248 a 251 bis CP).
- Frustració de l’execució i insolvències punibles (arts. 257 a 261 bis CP).
- Danys informàtics (arts. 264 a 264 quater CP).
- Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial (arts. 270 a 277 CP).
- Delictes de descobriment i revelació de secrets empresarials (arts. 278 a 280 CP).
- Delicte de detracció de matèries primes i productes de primera necessitat (art. 281 CP).
- Delicte publicitari (art. 282 CP).
- Frau d’inversions (art. 282 bis CP).
- Facturació fraudulenta (art. 283 CP).
- Alteració de preus i manipulació de mercats (art. 284 CP).
- Delictes d’abús d’informació privilegiada (arts. 285 a 285 quater CP).
- Defraudació de serveis de comunicació i interactius (art. 286 CP).
- Blanqueig de capitals (arts. 301 i 302 CP).
- Finançament il·legal de partits polítics (art. 304 bis CP).
- Delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social (arts. 305 a 310 bis CP).
- Defraudació als pressupostos generals de la Unión Europea (art. 306 CP).
- Frau de subvencions i ajudes públiques (art. 308 CP).
- Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers (art. 318 bis CP).
- Delictes de construcció, edificació o urbanització il·legal (art. 319 CP).
- Delictes contra els recursos naturals i el medi ambient (arts. 325 a 331 CP).
- Delictes relatius a l’energia nuclear i a les radiacions ionitzants (art. 343 CP).
- Delictes de risc provocats per explosius i altres agents (art. 348 CP).
- Salud pública: medicaments i productes sanitaris (arts. 359 a 362 sexies CP).
- Salud pública: frau alimentari (arts. 363 a 366 CP).
- Salud pública: tràfic de drogues (arts. 368 a 369 CP).
- Falsedat en mitjans de pagament (art. 386 CP).
- Falsificació de targetes de crèdit i dèbit i xecs de viatge (art. 399 bis CP).
- Delictes de corrupció: sector públic i sector privat (arts. 286 bis i ter i 419 a 430 CP).
- Delictes de malversació (art. 435 CP).
- Delictes d’odi i discriminació (art. 510 CP).
- Delictes de terrorisme (arts. 571 a 580 bis CP).
- Delictes de contraban (art. 2 LO 12/1995).
Finalment, s’ha de realitzar una breu reflexió sobre si un model numerus clausus (extens i expansiu com l’actual) és l’opció més correcta a efectes de determinar per quins delictes podrà respondre la persona jurídica.
Així, és clar que un model numerus clausus aporta una major seguretat a l’hora de saber quins són els riscos concrets que una determinada companyia hauria de controlar en cada moment.
No obstant, les seves tendències expansives i la seva possible incorrecta definició (per exemple, s’inclouen conductes que no són pròpies de contextos empresarials usuals, com la prostitució de menors o el tràfic d’òrgans; i es deixen de banda conductes que són clarament pròpies d’entorns empresarials, com els delictes contra els drets dels treballadors) poden arribar a desvirtuar tals finalitats.
En aquest context, s’hauria de valorar la possibilitat d’introduir, tal i com s’ha fet en altres jurisdiccions (com podria ser el cas, entre altres, d’Estatus Units i Països Baixos) un model numerus apertus que s’autoregulés segons les necessitats criminològiques observades a cada moment (així, un model més flexible permetria determinar quins delictes tindria sentit que generessin responsabilitat penal per a les persones jurídiques conforme als requisits d’atribució establerts a l’article 31 bis del Codi Penal atenent a les circumstàncies concretes de cada cas).
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.