Ordre del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública: noves obligacions de compliment en el sector públic
La recent ordre ministerial publicada pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha obert novament el debat sobre la necessitat que les entitats públiques segueixin el mateix curs que el sector privat i incorporin mesures de control i gestió que garanteixin un compliment ètic i normatiu en el desenvolupament de les seves competències (programes de compliment).
Tot i que les disposicions en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques no són aplicables a l’Administració Pública (article 31 quinquies 1r del Codi Penal), a excepció de les societats mercantils públiques que executin polítiques públiques o proporcionin serveis d’interès econòmic general (article 31 quinquies 2n del Codi Penal), són diversos ja els textos legals que, en major o menor mesura, imposen una sèrie de deures de control i bona gestió en les entitats públiques.
En aquest sentit, el passat 29 de setembre es va dictaminar l’Ordre HFP/1030/2021 per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per part del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Entre altres aspectes, aquesta Ordre estableix una sèrie d’obligacions per a les entitats públiques amb capacitat de decisió o execució sobre fons relatius al Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, instrument promogut per la Unió Europea orientat a mitigar els impactes de la COVID-19, entre altres objectius.
Concretament, en el seu article 6è, es determina la necessitat que aquestes entitats públiques reforcin els seus mecanismes per a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d’interessos. Concretament, obliga a disposar d’un «Pla de mesures antifrau», que ha de ser aprovat en un termini inferior a 90 dies des de l’entrada en vigor de l’Ordre, això és, l’1 d’octubre de 2021.
Així mateix, s’imposen també una sèrie de deures d’identificació dels beneficiaris d’ajudes, contractistes i subcontractistes, és a dir, mesures de diligència deguda amb aquests tercers, així com mesures per a assegurar la compatibilitat amb el règim d’ajudes de l’Estat i per a prevenir el doble finançament.
Aquestes obligacions se sumen a unes altres ja existents en matèria anticorrupció. Per exemple, en l’article 64 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, relatiu a la lluita contra la corrupció i prevenció dels conflictes d’interessos, s’insta els òrgans de contractació públics a prendre mesures contra el frau, el favoritisme i la corrupció i, especialment, a prevenir, detectar i solucionar els conflictes d’interessos que puguin sorgir en els procediments de licitació.
Finalment, cal recordar que les disposicions sobre canals de denúncia i protecció als informants recollides en la Directiva de la Unió Europea 2019/1937 de 23 d’octubre de 2019 relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, també coneguda com a Directiva Whistleblowing, resulten igualment aplicables a les entitats públiques, tal com assenyala el propi article 4t de la Directiva.
Per tant, tots aquests requisits legals reforcen la idea que les entitats públiques, en tant subjectes sotmesos a dret públic i agents rellevants en el tràfic jurídic-mercantil, han d’adoptar programes de compliment que incorporin mecanismes de control i correcta gestió dels seus recursos i competències..
Jordi Buxó, Advocat del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.