Licitud del registre de taquilles o estris personals a un empleat
Article 18 de l’Estatut dels Treballadors. Comentari a la STS (Sala social), Secc. 1a, núm. 874/2024, de 5 de juny.
En la present publicació es comenta la STS (Sala social), Secc. 1a, núm. 874/2024, de 5 de juny, en la qual s’analitza la procedència o nul·litat de l’acomiadament d’una empleada que va ser intervinguda per un vigilant de seguretat en la sortida d’un centre comercial canviat de nom, tot això sense la presència d’un representant legal dels treballadors ni un altre empleat.
Licitud del registre de taquilles o estris personals a un empleat. Article 18 de l’Estatut dels Treballadors.
Comentari a la STS (Sala social), Secc. 1a, núm. 874/2024, de 5 de juny.
Per mitjà de la STS núm. 874/2024, de 5 de juny, la Secció primera de la Sala quarta del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació i confirmat la Sentència dictada pel Tribunal Superior de Justifica d’Andalusia la qual anul·la la resolució dictada pel Jutjat social nº3 de Huelva, considerant improcedent l’acomiadament d’una empleada d’un centre comercial canviat de nom.
La demandant va ser acomiadada disciplinàriament per ser interceptada a mitjan gener de 2020 a la porta de sortida del centre comercial amb productes del centre comercial. En concret, va sonar l’alarma i el vigilant de seguretat li va registrar la seva bossa personal i va poder comprovar que portava a l’interior quatre articles de venda. Es tractava de barretes proteiques, snacks i xampú per a gossos d’escàs valor econòmic. Li va requerir perquè mostrés els tiquets de compra i, tot això, sense la presència d’un legal representant o empleat de la mercantil.
Tot seguit, la mercantil va revisar les càmeres de seguretat i va poder constatar com l’empleada havia furtat de les dependències els productes referenciats. Així, va procedir a l’acomiadament disciplinari de la demandant, justificant el mateix en una falta molt greu prevista en la seva normativa interna i el conveni col·lectiu d’aplicació, així com en l’article 54.2 d) de l’Estatut dels Treballadors.
Es va formular demanda d’acomiadament disciplinari i, a posteriori, es va celebrar la deguda conciliació prèvia sense avinença, sent que finalment es va declarar l’acomiadament com a nul per part de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, a la qual es va alçar en apel·lació la defensa de la mercantil.
En la Sentència objecte d’anàlisi es posa el focus a determinar si el registre de la bossa personal de la demandant és lícit, quan no consti la presència d’un representant legal dels treballadors ni un altre empleat. Doncs bé, va deixar clar el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia que això resulta il·lícit i que, per tant, el furt en qüestió mancaria de prova de càrrec en favor de l’empresa, així com no justificaria l’acomiadament disciplinari, resultant nul l’acomiadament de l’empleada.
No obstant això, la representació processal de la mercantil al·lega infracció de l’article 18 de l’Estatut dels Treballadors per considerar que no es va produir cap registre en els estris de l’empleada, sinó que simplement van saltar les alarmes de seguretat i que aquesta, va accedir de manera voluntària a mostrar al vigilant el contingut de la seva bossa, motiu pel qual, al seu criteri, la prova de càrrec seria vàlida malgrat la inexistència de representant legal. Se sustenta el recurs de cassació sobre la base de la STJ Catalunya núm. 6486/2018 d’11 de desembre, en un supòsit en el qual complint-se la triple identitat de fets, fonaments i pretensions segons l’opinió de la mercantil recurrent, es va considerar que l’acomiadament era procedent.
Recordem que l’article 18.1 de l’Estatut dels Treballadors exigeix la presència d’una o més persones (representant dels treballadors o empleat) en el registre d’efectes personals del treballador en les seves taquilles o efectes particulars.
Així mateix, la Sentència en qüestió considera que el registre realitzat per l’empresa obeeix a una espècie de “policia privada” i aquesta constitueix una excepció al règim ordinari de l’article 545 i següents de la Llei d’Enjudiciament Criminal, fent especial referència a jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional en la qual s’exigeix el ple respecte al dret a la intimitat del treballador (art. 18.1 de la Constitució Espanyola) en el marc de les relacions laborals.
D’altra banda, argumenta que la presència d’un empleat o representant dels treballadors en el curs del registre no és garantia del respecte a la intimitat de l’empleat, sinó de l’objectivitat i de l’eficàcia de la prova en tenir present un tercer imparcial.
Per tot l’anterior, el Tribunal Suprem aclareix que “la bossa d’una treballadora és un efecte particular seu a l’efecte de la garantia de l’art. 18 del ET”. I, així, desestima el recurs de cassació interposat per la recurrent, puix que el registre es va dur a terme per part d’un vigilant de seguretat, sense la presència d’un representant legal dels treballadors o d’un altre treballador de l’empresa, incomplint l’exigit per l’article 18 de l’Estatut dels Treballadors, sense cap justificació.
D’aquesta manera, la Sala conclou que l’incompliment de l’esmentat precepte legal sense justificació impedeix que la prova obtinguda del furt desplegui efectes probatoris. En conseqüència, qualifica l’acomiadament com a improcedent.
Clara Tomàs Vaqués
Advocada