Les funcions i responsabilitats del Compliance Officer

En l’últim #ComplianceKeys (ComplianceKeys17) es va realitzar una breu introducció a una de les característiques bàsiques dels òrgans de Compliance: la seva possible configuració com a òrgans unipersonals (per exemple, mitjançant la figura del Compliance Officer) o com a òrgans col·legiats (per exemple, com un Comitè d’Ètica i Compliance).

Aprofundint en les característiques d’aquesta rellevant figura per a tot Sistema o Programa de Compliance, en el present ComplianceKeys18 s’oferiran unes breus pinzellades respecte les principals funcions i responsabilitats que aquest òrgan ha d’assumir, tenint en compte que posteriorment serà cada organització la que acabi de definir les seves concretes funcions.

Aquesta qüestió de caràcter bàsic ofereix una certa complexitat en la posada en pràctica. Això, en la mesura que el marc regulador gairebé no es pronuncia sobre aquest tema. En aquest sentit, l’article 31 bis .2 del Codi Penal únicament estableix que: “la supervisió del funcionament i del compliment del model de prevenció implantat ha estat confiada a un òrgan de la persona jurídica […]”.

Respecte a aquesta succinta referència cal destacar un aspecte primordial: l’òrgan de Compliance és l’encarregat de la supervisió i impuls del funcionament i compliment del Programa o Sistema de Compliance, però no de la prevenció de delictes o del propi Sistema de Compliance en si mateix.

En aquest context, diferents membres de les organitzacions hauran de participar en la funció de Compliance, això és, en el funcionament dels mecanismes de prevenció i control que conformen els Programes o Sistemes de Compliance (per exemple, en els circuits de compres o de pagaments, mitjançant la realització d’auditories, entre altres).

Així doncs, l’òrgan de Compliance no és l’encarregat del compliment en la pràctica del Programa o Sistema de Compliance, només de la seva supervisió i de l’impuls per al seu bon funcionament. En aquest sentit, el compliment recau sobre tots i cadascun dels membres que conformen una organització (amb independència de la seva posició jeràrquica o les seves funcions en l’entitat).

Com és usual en matèria de Compliance, l’autoregulació, normes tècniques i la pràctica professional han vingut a cobrir el buit regulador respecte a la qüestió de quines funcions i responsabilitats han d’assumir els òrgans de Compliance.

Sense ànim exhaustiu, algunes de les principals funcions i responsabilitats que segons els estàndards i les best practices en la matèria han d’assumir els òrgans de Compliance són les següents (i que en moltes ocasions poden externalitzar-se íntegrament o en part):

  • Analitzar els riscos que, en abstracte, poden afectar una organització (a través del que es coneix generalment com a Informes de riscos, ja siguin aquests penals –el més freqüent- o que abastin altres matèries de Compliance com a blanqueig de capitals, tax, etc.).

 

  • Dirigir el desenvolupament i implementació del Programa o Sistema de Compliance (liderant el desenvolupament de normativa interna tenint en consideració les característiques i riscos de l’organització).

 

  • Gestionar el Canal Ètic o de denúncies i, en el seu cas, dirigir les recerques internes que poguessin haver de dur-se a terme (ha de destacar-se que aquesta qüestió és susceptible de variar en gran manera en cada diferent organització).

 

  • Assegurar l’adequació a l’organització del Programa o Sistema de Compliance (analitzant canvis legislatius, responent davant canvis d’activitat de la pròpia organització, etc.).

 

  • Activitats de formació, sensibilització i comunicació en matèria de Compliance (amb la finalitat d’assegurar, crear o mantenir la cultura ètica empresarial i l’eficàcia de determinats controls de l’organització).

 

  • Entre altres funcions (com podrien ser l’execució de determinats controls, la representació de la persona jurídica davant autoritats, la representació en el marc de processos judicials, etc.).

D’altra banda, amb la finalitat de garantir la seva imparcialitat, i en relació amb les responsabilitats que poguessin derivar del desenvolupament de les seves activitats, no sol ser recomanable que l’òrgan de Compliance assumeixi funcions decisòries (per exemple, en matèria de sanció d’un determinat membre del personal com a resultat d’una recerca interna).

Com a conclusió i recapitulació de l’anterior, pot establir-se que l’escàs marc normatiu respecte les funcions de l’òrgan de Compliance fa necessari acudir als estàndards d’autoregulació (com podrien ser els estàndards UNE 19601 o ISO 37301), així com les best practices en la matèria. A més, ha de tenir-se en compte que no hi haurà dos òrgans de Compliance que realitzin exactament les mateixes funcions: aquestes han d’adaptar-se a la concreta realitat de les organitzacions de les quals formin part.

Update cookies preferences