Validesa de les gravacions de càmeres de seguretat obtingudes sense la prèvia comunicació i consentiment dels treballadors i el Comitè d’Empresa
En la present publicació es comenta la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala social) Núm. 6779/2024 dictada en data 23 de setembre de 2024. La referida sentència desestima el recurs de suplicació interposat per la representació processal d’un treballador de la empresa contra la Sentència dictada el 27 d’octubre de 2023 pel Jutjat social 1 de Terrassa (actuacions 377/2022), confirmant íntegrament la resolució recorreguda que va desestimar la demanda d’acomiadament prèviament interposada, declarant la seva procedència. S’aborda un cas d’acomiadament disciplinari justificat per la sostracció de coure en una empresa que va utilitzar gravacions de càmeres de seguretat per a evidenciar el robatori. Com veurem a continuació, es qüestiona la validesa de l’obtenció d’aquestes imatges.
L’empresa va instal·lar cambres en la secció de galvano (on s’emmagatzemaven les galledes de coure) després de detectar un consum elevat de coure que no es corresponia amb el nivell de producció de la planta. La sospita de robatori per part d’empleats va impulsar aquesta mesura, amb l’objectiu d’identificar als responsables.
El treballador acomiadat va al·legar que s’havia vulnerat el seu dret a la intimitat ja que l’empresa va instal·lar les càmeres de videovigilància en la referida secció de galvano sense advertir-l’hi als empleats ni al Comitè d’Empresa. El recurrent va manifestar que s’hauria infringit el seu dret a la intimitat i a la pròpia imatge (recollits en l’article 18.1 de la Constitució Espanyola), ja que les imatges van ser obtingudes sense el seu coneixement previ i sense el seu consentiment. A més va afegir que s’hauria produït una vulneració de l’article 89.1 de la Llei orgànica de protecció de les dades personals i garanties dels drets digitals, que exigeix informar els empleats sobre la videovigilància en el centre de treball: “els empleats hauran d’informar amb caràcter previ, i de manera expressa, clara i concisa als treballadors o els empleats públics i, si és el cas, als seus representant, sobre aquesta mesura”.
L’empresa va al·legar que la mesura estava justificada a l’haver notat un consum anòmal de coure enfront de la reducció d’activitat, afegint que, al no estar les cambres ocultes, es disminuïa l’impacte en la seva intimitat. Així mateix, van manifestar que l’empresa sí que comptava amb càmeres de seguretat senyalitzades en l’entrada, en la secció del magatzem, en el passadís central de la planta baixa i en l’entrada dels vestuaris.
El tribunal va analitzar la legalitat de l’ús d’aquestes cambres ocultes com a prova en l’acomiadament del treballador acusat de la sostracció dels materials. Es va plantejar una possible col·lisió entre el dret de l’empresari a controlar l’activitat dels treballadors (article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors) i el dret a la intimitat de l’empleat (article 18 de la Constitució Espanyola).
Segons la Sala del Tribunal, encara que no hi havia un avís exprés en la zona de galvano, les cambres estaven visibles des del sòl, per la qual cosa, indicava que la presència no era completament encoberta o “sorprenent”. A criteri del Tribunal la mesura era idònia, per ser adequada per a aconseguir l’objectiu de descobrir al responsable de les sostraccions; necessària, ja que, donades les circumstàncies, no existia una mesura menys invasiva que pogués proporcionar la mateixa efectivitat en la identificació dels responsables; i proporcionada, ja que els beneficis de la mesura superaven el perjudici a la intimitat del treballador.
Per tant, el Tribunal Superior de Justícia va ratificar la sentència del Jutjat social, que havia declarat procedent l’acomiadament atorgant validesa a les gravacions de càmeres de seguretat namentals dels treballadors, validant la vigilància no oculta en entorns laborals per a prevenir delictes, sempre que es compleixi amb les exigències d’idoneïtat, us principis necessitat i de proporcionalitat i necessitat en situacions justificades.
Laura de Dalmases
Departament de Investigacions Internes de Molins Defensa Penal.