Tres apunts en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques: la Sentència núm. 298/2024 de 8 d’abril de 2024
La recentíssima Sentència citada, amb ponència del sempre suggeridor Sr. Antonio del Moral, aborda tres importants aspectes en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques: i) la càrrega de la prova sobre l’eficàcia dels models de Compliance ii) el benefici com a pressupost per a la imputació de la persona jurídica iii) la identitat entre les persones físiques i els socis de les empreses impedeix una doble condemna.
Succintament, els fets objecte d’enjudiciament consisteixen en la comissió de defraudacions fiscals per part dels administradors, els socis i les pròpies societats, que també van resultar inicialment condemnades. El Tribunal Suprem analitza d’una forma admirable les qüestions jurídiques plantejades pels recurrents relatives a la responsabilitat penal de les persones jurídiques. A destacar:
i) Sobre els programes de compliment i la seva eficàcia
La Sentència denomina element nuclear negatiu de la responsabilitat penal d’una persona jurídica al fet de “que no estigui implantat un pla de compliment eficaç que hagi hagut de ser burlat per a l’actuació delictiva de l’agent” i com a element nou entén que “la càrrega de l’al·legació d’aquest factor excloent de la responsabilitat recau, en principi, en la defensa”, gir jurisprudencial des dels inicis de la jurisprudència sobre la persona jurídica. Després de diversos arguments retòrics de gran importància, conclou:
“L’abúlia indagatòria i probatòria sobre aquest element negatiu, no ha de traduir-se necessàriament en un dubte sobre la seva concurrència. La presumpció d’innocència no obliga a presumir que totes les associacions i organitzacions o societats mercantils i persones jurídiques en general compten amb un programa de compliment ajustat a les exigències del Codi penal.”
Sembla raonable el canvi de paradigma. De la mateixa manera que succeeix amb les persones físiques, que han de carregar amb la prova de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal que els afavoreixen, no hi havia motiu per a dispensar diferent tracte a un ens, que se situava d’un mode anòmal en una posició més avantatjosa que el d’una persona física.
ii) Sobre el benefici de la persona jurídica
Sabem que l’article 31 bis exigeix com a pressupost de la condemna –i de la imputació- de la persona jurídica que concorri un benefici directe o indirecte. La paradigmàtica Sentència STS 89/2023 (Cas Pescanova) ja va expressar, en relació al benefici:
“Per això convindria deixar clar des d’ara que aquest terme de “profit” (o “benefici”) fa al·lusió a qualsevol classe d’avantatge, fins i tot de simple expectativa o referida a aspectes com ara la millora de posició respecte d’altres competidors, etc., profitosa per al lucre o per a la mera subsistència de la persona jurídica en el si de la qual el delicte del seu representant, administrador o subordinat jeràrquic, es comet.”
En el present cas, la Sentència qualifica de “element accessori que és peça imprescindible” que el delicte “ha de redundar en benefici directe o indirecte de la persona jurídica”. Orientant la restricció típica d’aquest element, ho relaciona amb el delicte objecte de condemna. Així expressa:
“El benefici al·ludit seria fruit de l’obtenció del contracte i, si és el cas, del pagament al supòsit comissionista o, amb paraules més vulgars però expressives, a l’aconseguidor. Però que aquest ingrés fos declarat o no de manera veraç és una cosa absolutament independent i aliè a aquest benefici. És una acció posterior que per a res genera un benefici addicional a l’empresa Quin avantatge ha reportat a Kyz que Norberto defraudés a la Hisenda?”.
iii) Sobre la contradicció de condemnar als socis persones físiques i la persona jurídica
El Tribunal Suprem, com ja ve establint en anteriors resolucions, restringeix la possibilitat de condemna als socis i a la societat, perquè la doble condemna pels mateix fets de les mateixes persones manca de sentit. D’un mode tremendament plàstic, afirma:
“Condemnar, a més dels seus dos únics socis, a Òpal Interiors S.L suposa, com s’ha anticipat, una autèntica contradicció: els dos socis sofririen les penes imposades a ells per ser responsables del delicte de defraudació tributària; i, a més, una altra pena addicional pecuniària (carregada al patrimoni social del qual són exclusius titulars) basada en el fet que no han establert mecanismes per a auto controlar-se i no cometre ells mateixos delictes (!!). Se’ls condemna primer per la seva actuació delictiva i després, una altra vegada, multiplicant les penes pecuniàries, per la seva desídia al no establir controls – autocontrols! – per a dificultar la seva pròpia actuació delictiva”.
En definitiva, veiem com la jurisprudència en matèria penal sobre les persones jurídiques va perfilant solucions allunyant-se de posicions teòriques o abstractes contràries a la realitat mercantil i social de determinades empreses.
Jorge Navarro Massip
Soci i advocat de Molins Defensa Penal.