Sobre les principals característiques del règim sancionador del Projecte de Llei de transposició de la Directiva Whistleblowing: multes que podrien ascendir fins a 1.000.000 €
El passat 23 de setembre va ser publicat en el Butlletí del Congrés dels Diputats, el Projecte de Llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (d’ara endavant, el Projecte de Llei) per la qual es transposa la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, més coneguda com a Directiva Whistleblowing.
Entre altres qüestions d’interès, destaca el règim sancionador establert en el Títol IX del Projecte de Llei. Aquest règim sancionador, de caràcter administratiu, té l’objectiu de complir amb el que s’estableix en el considerant núm. 102 de la Directiva Whistleblowing: “Les sancions penals, civils o administratives són necessàries per a garantir l’eficàcia de les normes sobre protecció dels denunciants. […]”. En aquest context, a continuació, s’oferiran de forma resumida les principals característiques de l’esmentat règim sancionador.
En primer lloc, en atenció a la naturalesa d’aquest procediment, la potestat sancionadora es durà a terme seguint els principis i regles establerts en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
La responsabilitat d’executar el procediment sancionador relatiu al Projecte de Llei recau en l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (d’ara endavant, A.A.I.), organisme estatal creat a l’efecte de donar compliment al que s’estableix en matèria de protecció als denunciants, i en els òrgans competents de les comunitats autònomes. Cal destacar que l’A.A.I. seria competent respecte a les infraccions comeses en l’àmbit del sector privat, amb independència del territori (dins de l’àmbit nacional) on es cometessin.
A continuació, s’estableix que podran ser subjectes al règim sancionador establert en el Projecte de Llei persones tant físiques com jurídiques que haguessin comès una de les infraccions tipificades en el seu article 63.
Així, les principals infraccions establertes en el Projecte de Llei són les següents:
- Infraccions molt greus:
- Qualsevol actuació que suposi una efectiva limitació dels drets i garanties establerts en el cos del Projecte de Llei.
- Qualsevol intent o acció efectiva d’obstaculitzar la presentació de comunicacions o d’impedir, frustrar o alentir el seu seguiment.
- L’adopció de qualsevol tipus de represàlia derivada de la comunicació per part d’informants o altres persones incloses en l’àmbit de protecció establert pel Projecte de Llei.
- La vulneració del deure de secret respecte qualsevol aspecte vinculat amb les comunicacions.
- La comunicació pública d’informació sabent la seva falsedat.
- L’incompliment de l’obligació de disposar d’un sistema intern d’informació en els termes establerts en el Projecte de Llei.
- Infraccions greus:
- Les limitacions de drets, garanties (incloent les de confidencialitat i anonimat), del deure de secret, entre altres, quan no tinguessin la consideració de molt greu.
- L’incompliment de l’obligació d’adoptar mesures per a garantir la confidencialitat i secret de les informacions.
- Infraccions lleus:
- La remissió d’informació de manera incompleta, de manera deliberada per part del responsable del sistema d’informació a l’autoritat, o fora del termini concedit per a això.
- L’incompliment de l’obligació de col·laboració amb la recerca d’informacions.
- Altres incompliments d’obligacions previstes en el Projecte de Llei que no estiguin tipificats com a infraccions molt greus o greus.
Respecte les infraccions relacionades anteriorment, pot observar-se com aquestes es defineixen molt àmpliament (per exemple, semblaria que la conducta molt greu consistent en “l’incompliment de l’obligació de disposar d’un sistema intern d’informació en els termes establerts en el Projecte de Llei” pogués incloure –com una clàusula oberta– pràcticament qualsevol incompliment relatiu al disseny o implementació dels sistemes d’informació) i, fins i tot, poden limitar el dret a defensa de les persones jurídiques (en tipificar, entre altres, el “incompliment de l’obligació de col·laboració amb la recerca d’informacions”).
Finalment, el Projecte de Llei estableix el següent ventall de sancions per als supòsits en què es cometessin, entre altres, les anteriors infraccions (sense perjudici d’altres responsabilitats de caràcter funcionarial, estatutari o laboral):
- Per a persones físiques:
- En el supòsit d’infraccions molt greus: multa de 30.001 € a 300.000 €.
- En el supòsit d’infraccions greus: multa de 10.001 € fins a 30.000 €.
- En el supòsit d’infraccions lleus: multa de 1.001 € fins a 10.000 €.
- Per a persones jurídiques:
- En el supòsit d’infraccions molt greus: multa de 600.001 € a 1.000.000 €.
- En el supòsit d’infraccions greus: multa de 100.001 € a 600.000 €.
- En el supòsit d’infraccions lleus: multa de fins a 100.000 €.
- A més, en el cas d’infraccions molt greus, l’A.A.I. podria acordar altres sancions:
- Amonestació pública.
- La prohibició d’obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini màxim de quatre (4) anys.
- La prohibició de contractar amb el sector públic durant un termini màxim de tres (3) anys.
A manera de conclusió, ha d’adduir-se que, si bé, comptar amb canals ètics o de denúncies integrats en el marc de sistemes de Compliance era fins ara una qüestió de gran importància amb la finalitat de donar compliment a les exigències jurídic-penals en la matèria, a les best practices en matèria de Compliance, així com, en general, per a evitar altres perjudicis (com la generació de sitges d’informació en el si de les entitats, de capacitat de reacció, posicionament en el mercat o de bon clima laboral); la implementació de sistemes d’informació ha assumit una importància cabdal en atenció al Projecte de Llei el règim sancionador de la qual s’ha analitzat succintament.
En definitiva, a causa de l’amplitud amb la qual es defineixen les possibles conductes infractores en el Projecte de Llei, així com a la gravetat de les infraccions que aquestes portarien aparellades, serà crucial per a les entitats obligades la implementació de sistemes interns d’informació que compleixin les (molt) diferents obligacions de caràcter material i formal establertes en aquest text legal.
Departamento de Compliance de Molins Defensa Penal.