Pot un requeriment judicial exigir el lliurament d’un programa de Compliance per part de la societat investigada?

Una de les preguntes que tant empreses com consultors poden plantejar-se és si, en el marc d’un procediment judicial, els tribunals poden requerir el lliurament del programa de Compliance de la societat investigada, el seu registre de denúncies rebudes mitjançant el canal que tingui habilitat, i fins i tot les investigacions internes que hagin pogut realitzar-se.


Doncs bé, encara que es tracta d’un aspecte poc tractat per part dels tribunals espanyols i, especialment, una qüestió que no és pacífica, la interlocutòria de l’Audiència Nacional núm. 391/2021, d’1 de juliol de 2021 aporta una mica de llum sobre aquest tema.


Concretament, la interlocutòria estima parcialment el recurs d’apel·lació presentat per la societat ABENGOA, S.A. (investigada per un presumpte delicte d’estafa d’inversions de l’art. 282 bis CP). El Tribunal acorda que el requeriment del Jutjat Central d’Instrucció per a aportar còpia del seu programa de compliment (Compliance), juntament amb les denúncies rebudes en el seu canal de denúncies, vulnera el seu dret a la no autoincriminació..

Afirma el Tribunal que: “En matèria de requeriments de documentació a persones jurídiques caldrà distingir, en coherència amb l’exposat, aquells referits a materials l’existència dels quals té un caràcter obligatori ex lege i, per tant, independent de la voluntat del subjecte en qüestió que /i>estarien exclosos de l’àmbit de protecció del dret a la no autoincriminació (ej: documents comptables de gestió obligatòria)”. Per tant, documents com els comptes anuals sí que haurien d’aportar-se, a diferència del programa de Compliance ja que, actualment, la seva possessió és voluntària. En conseqüència, si en el futur el legislador obligués les societats mercantils a disposar d’un programa de Compliance, de la mateixa forma que estan obligades a dur una comptabilitat i elaborar comptes anuals, la seva aportació sí que seria imperativa i no vulneraria els seus drets processals.

Respecte a la denegació del requeriment, afirma el Tribunal que “el que resulta evident, és que no es pot exigir a una persona física o jurídica contra la qual s’ha dirigit el procés penal, l’aportació de documents que sostinguin o puguin sostenir directament la seva imputació (…) estarien emparats per aquell, els documents interns procedents del “canal de denúncies” de les empreses en els quals constin els fets denunciats i els resultats de les investigacions internes que, voluntàriament hagi dut a terme l’entitat”.

“El moment processal oportú per a la seva aportació forma part de la seva estratègia defensiva interna. En altres paraules, com indica la doctrina penalista (Serafin) si el delicte ocorre havent posat l’empresa tots els mitjans estaríem davant un estat de risc no desaprovat jurídicament, un simple accident, sense rellevància penal penal”.

No obstant això, l’Audiència Nacional obre la porta al fet que el programa de Compliancepugui ser obtingut mitjançant una entrada i registre: “Un mitjà lícit per obtenir tal documentació hauria estat a través de la diligència d’entrada i registre/b>, ja practicada en les presents actuacions a l’empara de l’article 554.4 LECrim, amb la corresponent autorització judicial ja que un dels documents que per lògica han de ser recaptats en la diligència d’entrada i registre d’una entitat mercantil com la que ens ocupa, són els programes de compliment normatiu”.

D’aquesta manera, el Tribunal considera que no pot requerir-se el lliurament del programa de Compliance de la societat investigada, el seu registre de denúncies, ni les investigacions internes que hagués realitzat, és a dir, un deure de col·laboració activa. En cas contrari, s’estaria vulnerant el seu dret a no autoincriminar-se.

Jordi Buxó, Advocat del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.