La rellevància del Compliance en la indústria del futbol
El món del futbol, com a fenomen de gran rellevància social i econòmica, ha patit nombrosos escàndols relacionats amb la comissió de fets delictius, en gran part degut a l’augment de la seva rellevància econòmica. L’impacte econòmic total de la indústria del futbol supera actualment els 15 mil milions d’euros i suposa més del 1,37% del PIB nacional.
En la majoria de casos, els delictes més freqüents en l’àmbit futbolístic són: el frau; el descobriment i revelació de secrets empresarials; el suborn; la corrupció entre particulars i el blanqueig de capitals. Menció especial mereix la modalitat de corrupció en l’esport, introduïda mitjançant la Llei Orgànica 5/2010, i prevista en l’article 286 bis apartat 4t del Codi Penal. El delicte de corrupció esportiva castiga aquelles conductes que tinguin per finalitat predeterminar o alterar de manera deliberada i fraudulenta el resultat d’una prova, matx o competició d’especial rellevància econòmica o esportiva.
Aquestes pràctiques il·lícites han tingut lloc tant a nivell nacional com internacional. A Espanya, podem trobar ja alguns casos, com l’Operació Oikos: una trama de suposats tripijocs de partits de les principals divisions de futbol espanyoles. Actualment es troba en fase d’instrucció, i s’investiga el presumpte pagament de centenars de milers d’euros per a alterar el resultat de la competició i de les apostes esportives vinculades als partits.
A nivell internacional existeixen diversos supòsits de corrupció en la UEFA i en la CONMEBOL, així com el cas FIFA Gate: el major escàndol de corrupció en el món del futbol que va afectar tant empresaris com a dirigents i alts càrrecs de la pròpia FIFA. Es calcula que va implicar el pagament del voltant de 200 milions de dòlars en suborns.
A conseqüència d’aquests escàndols, els esforços per part dels clubs i federacions per a pal·liar aquestes males pràctiques i procurar l’ètica i el compliment normatiu han anat augmentant a marxes forçades, fins al punt que el món futbolístic es configura com un dels sectors capdavanters en matèria d’ètica i compliment normativa a nivell nacional.
Això es deu, especialment, a la postura adoptada pels dos màxims pilars en l’àmbit del futbol a Espanya: la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la Lliga Nacional de Futbol Professional (La Liga).
D’una banda, La Liga ha apostat fermament per millorar el compliment normatiu i mitigar les possibles conductes delictives i contràries a l’ètica. Concretament, disposa d’un Codi Ètic, propi i per a tercers; d’un Manual de Bones pràctiques; d’un Informe anual de Bon Govern; i, així mateix, compta amb un Òrgan de Compliment Normatiu i un canal de denúncies.
En aquest sentit, el propi Departament d’Integritat i Seguretat de La Liga ha afirmat que, gràcies a la seva actuació, s’han obert 18 investigacions que han comportat 6 denúncies i La Liga s’ha personat en 11 causes judicials, com és el cas de la pròpia Operació Oikos, que es va iniciar per una denúncia de La Liga.
Menció especial mereix el requisit de l’article 55.19 dels Estatuts Socials de La Liga. En aquest article, s’estableix que per a poder competir i formar part de La Liga, els clubs de Primera i Segona Divisió hauran d’haver adoptat i executat amb eficàcia models d’organització i gestió que incloguin les mesures de vigilància i control idònies per a prevenir la comissió de delictes o reduir significativament el risc de la seva comissió, en els termes previstos en l’article 31 bis del Codi Penal. Així mateix, hauran de procurar la seva revisió periòdica i la seva eventual modificació.
Igualment, i en matèria d’integritat, els clubs hauran de presentar certificació de l’acta pel qual s’acorda l’adopció d’aquestes mesures per part de l’Òrgan d’Administració del club i un informe d’auditoria per un expert independent que acrediti l’adopció i execució amb eficàcia d’aquests models, juntament amb un informe anual respecte a la seva supervisió periòdica, i en el seu cas, la seva eventual modificació o adaptació per canvis interns o infraccions rellevants.
Pel que respecta a la postura adoptada per la RFEF, el passat 16 de desembre de 2019 va aprovar el seu nou Codi Ètic i el Codi de Compliment Normatiu, on s’estableixen els principis i els valors essencials de comportament i conducta per a garantir la integritat, la bona gestió i les conductes exemplars, així com la prohibició de dur a terme certes conductes contràries a l’ètica i al compliment normatiu.
Tots dos documents s’integren en el conjunt de la normativa interna de la RFEF en matèria de compliment normatiu, del qual també formen part el Codi de Bon Govern de les Federacions Esportives Espanyoles i d’altra normativa específica com el Protocol contra el racisme en el futbol; les normes de premis i regals o la Política de qualitat, medi ambient i seguretat i salut laboral. Així mateix, disposen de diverses certificacions, com ara les ISO 9001:2015, ISO 14001:2015 i OSHAS 18001:2007. Finalment, cal esmentar també que la RFEF compta amb un Director de compliment normatiu, així com disposa d’un canal de denúncies i un sistema sancionador.
En conclusió, no hi ha dubte que els clubs i federacions de futbol, a la vista dels riscos delictius que podrien sorgir i davant la por a les seves possibles conseqüències derivades, no sols a nivell econòmic i penal, sinó també esportives i reputacionals, s’han vist obligats a adoptar una sèrie de mesures al respecte.
En aquest sentit, avui dia, els clubs i federacions disposen de Sistemes de Compliance i molts ja compten amb Codis ètics i de conducta, sistemes de gestió del bon govern corporatiu i canals de denúncia, entre molts altres aspectes, per la qual cosa es pot vaticinar que el Compliance continuarà guanyant pes en la indústria del futbol i en el món de l’esport en general.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.