La justícia declara la nul·litat de l’acomiadament d’un informant que va denunciar pràctiques corruptes en l’empresa
En la present publicació es comenta la sentència del Jutjat Social núm. 11 de Sevilla, de 14 de maig de 2024, ponent Juan-Bosco Rite Zambrano, en la qual es declara la nul·litat de l’acomiadament d’un treballador en considerar que l’extinció del seu contracte va constituir una represàlia directa per denunciar pràctiques corruptes dins de l’empresa.
El demandant, utilitzant el canal de compliance i el canal ètic de l’entitat, havia informat que el seu superior jeràrquic obtenia de manera il·lícita plecs de prescripcions tècniques abans de la seva publicació oficial, cosa que conferia una avantatge competitiva indeguda en l’adjudicació de contractes públics. L’empresa va procedir a l’acomiadament del treballador invocant causes organitzatives i productives, però sense adoptar mesures contra el superior denunciat, al·legant manca de proves concloents sobre la seva responsabilitat.
El Jutjat va determinar que l’acomiadament del demandant era conseqüència directa de la denúncia sobre pràctiques corruptes dins de l’empresa, vulnerant el seu dret a la garantia d’indemnitat, protegit per l’article 24.1 de la Constitució Espanyola, la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell i, actualment, la Llei 2/2023 de Protecció a les Persones Informants.
El jutge va considerar demostrat que, encara que la denúncia era anònima, el responsable de la investigació interna va tenir accés a informació que va permetre identificar el denunciant, fet que va derivar en el seu acomiadament. Aquest acomiadament va ser qualificat pel Jutjat com una represàlia, la qual cosa va motivar la seva nul·litat, en virtut de l’article 55.5 de l’Estatut dels Treballadors. A més, es va destacar que l’empresa no va poder justificar adequadament les causes organitzatives invocades per a l’acomiadament, tal com exigeix l’article 52.c de l’ET, fet que va reforçar la decisió de declarar l’acomiadament nul de ple dret.
En virtut d’això, el Jutjat Social va ordenar la reincorporació immediata del treballador al seu lloc de treball i el pagament de les quantitats degudes en concepte de salaris pendents, juntament amb una indemnització de 15.000€ pels danys morals causats. El jutge va considerar necessari fixar el doble de la indemnització habitual per assegurar que no només es compensés adequadament el dany moral sofert pel treballador, sinó que també es desincentivessin futures conductes empresarials que poguessin vulnerar els drets fonamentals dels treballadors, d’acord amb el que estableix la Directiva 2019/1937. Tot i que la Llei 2/2023, que transposa aquesta Directiva a l’ordenament jurídic espanyol, no estava en vigor en el moment dels fets, el termini de transposició de la Directiva ja havia vençut, cosa que implicava que la protecció a l’informant havia de garantir-se conforme a la legislació europea.