Jurisprudència recent del Tribunal Suprem sobre Compliance – Compliance Keys #24
#Compliancekeys24
Després de més de (10) deu anys des de la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal espanyol, el Tribunal Suprem ha tingut l’oportunitat de pronunciar-se respecte qüestions amb afectació en matèria de Compliance en nombroses i diverses ocasions.
Així, en el present ComplianceKeys24 s’oferirà un llistat de les sentències més rellevants del Tribunal Suprem en matèria de Compliance dels últims dos (2) anys:
| Jurisprudència del Tribunal Suprem en matèria de Compliance | ||
| Any | Sentència | Qüestions destacades |
| 2022 | STS 36/2022, de 20 de gener | El Tribunal Suprem condemna a la persona jurídica i al seu administrador per un delicte d’estafa. Entén el Tribunal que no existeix doble condemna pel mateix fet (bis in idem) en tant l’administrador no és el soci propietari del capital social de la persona jurídica. En conseqüència, la condemna no suposa una doble penalitat. |
| STS 56/2022, de 24 de gener | El Tribunal Suprem analitza les facultats d’accés de l’empresari al correu corporatiu dels treballadors. En particular, l’Alt Tribunal desestima el recurs de cassació presentat per a entendre que el registre sobre el correu electrònic corporatiu dels treballadors que presumptament havien comès irregularitats vulnera els seus drets de privacitat, en tant la mesura de control empresarial s’havia realitzat obviant les garanties necessàries. | |
| STS 264/2022, de 18 de març |
Desestima la possibilitat de fer penalment responsable a una societat unipersonal en atenció al seu caràcter plenament instrumental. Concretament, el Tribunal entén que, atès que la societat compta amb un únic soci i administrador, el patrimoni del qual es confon i es dilueix amb el de la persona jurídica, no pot condemnar-se a aquesta. S’al·lega que la persona jurídica manca d’un desenvolupament organitzatiu suficient que la diferenciï de la persona física. En conseqüència, no pot aplicar-se l’article 31 bis del Codi Penal donada la impossibilitat de diferenciar entre la persona física (soci i administrador) de la persona jurídica i la inviabilitat d’implantar en aquesta un programa de compliment normatiu. |
|
| STS 747/2022, de 27 de juliol |
El Tribunal Suprem exclou la condemna de la persona jurídica en virtut del principi del non bis in idem en tant es tracta d’una societat unipersonal que correspon al cent per cent (100%) a la persona física condemnada. En particular, l’Alt tribunal entén que quan el condemnat penalment com a persona física és titular exclusiu de la societat, no resulta possible sancionar també a la persona jurídica. |
|
| STS 792/2022, de 29 de setembre | Aborda i manté, principalment per aspectes processals, la imposició de la suspensió d’activitats a una empresa per un termini de dos (2) anys per la comissió d’un delicte contra els drets dels treballadors a l’empara dels articles 129.3 i 33.7.c) del Codi Penal. | |
| STS 813/2022, de 14 d’octubre | Advoca per la necessitat d’implementar programes de compliment normatiu / Sistemes de Compliance en les empreses també per a evitar i prevenir el frau intern i el perjudici econòmic per a les empreses. | |
| 2023 | STS 1014/2022, de 13 de gener de 2023 |
El Tribunal Suprem, a mode d’apunt, es pronuncia en la present resolució respecte l’eficàcia dels Sistemes de Compliance per a evitar aquelles conductes delictives de les quals les companyies poden ser víctimes. En aquest sentit, els Sistemes de Compliance no solament mitigarien les conductes que poden generar una possible responsabilitat penal corporativa, sinó que dificulten el que l’Alt Tribunal denomina “autoposada en perill”. Així doncs, el Tribunal Suprem considera que, si bé, les conductes jutjades no poden suposar la responsabilitat penal de la persona jurídica (es tracta de delictes d’apropiació indeguda, els quals no són susceptibles de generar l’atribució de responsabilitat penal de la persona jurídica conforme l’article 31 bis del Codi Penal), dels quals a més hauria estat víctima la pròpia persona jurídica (un club esportiu), aquestes podrien haver-se evitat amb mesures de control destinades a evitar l’abús de relacions personals (mitjançant controls relatius a apoderaments, per exemple). En aquest sentit, també, Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid 90/2023, de 22 de febrer de 2023. |
| STS 89/2023, de 10 de febrer |
En la present resolució el Tribunal Suprem resol en cassació respecte el famós “Cas Pescanova”. Entre altres qüestions en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques, destaca l’anàlisi que en la present sentència es duu a terme respecte l’element del “benefici directe o indirecte”, exigit tant en els supòsits de la lletra a) (delictes comesos per directius) com en els propis de la lletra b) (delictes comesos per treballadors) de l’article 31 bis del Codi Penal, per a atribuir responsabilitat penal a les persones jurídiques. Assenyala el Tribunal Suprem que, en realitat, allò que l’article 31 bis del Codi Penal exigeix, com a element indispensable perquè pugui assentar-se la responsabilitat penal de la persona jurídica, no és que la mateixa hagi obtingut a conseqüència dels delictes comesos en el seu nom o pel seu compte un benefici real, directe o indirecte, sinó que aquells fets delictius s’haguessin comès “en benefici” d’aquesta. Així doncs, les persones jurídiques poden resultar condemnades per conductes delictives que, fins i tot, els hagin causat algun tipus de perjudici, quan originalment s’haguessin dut a terme amb la finalitat de reportar-li alguna classe de benefici, directe o indirecte. |
|
| STS 321/2023, de 9 de maig |
El Tribunal Suprem, en la present decisió, estima el recurs del Ministeri Fiscal en el sentit que la responsabilitat penal de la persona jurídica no exclou la responsabilitat penal individual, això és, dels autors materials de les conductes delictives. En aquest sentit, el Ministeri Fiscal i l’Alt Tribunal convenen que el sistema de responsabilitat penal de les persones jurídiques complementa al de les persones físiques, però no el substitueix. No es tracta de decidir si les conseqüències penals han de ser assumides per la persona natural o per la jurídica, sinó si, a més de la persona física, ha de sancionar-se penalment a l’entitat pel compte de la qual va actuar. Procedirà aquesta doble sanció quan es donin les condicions establertes en l’article 31 bis del Codi Penal. Finalment, estableix que solament si es pogués identificar a la persona jurídica amb el responsable penal (supòsits d’entitats de molt reduïdes dimensions, per exemple) caldria renunciar a una de les condemnes (la de la persona jurídica) per a no lesionar la prohibició de ne bis in idem (castigar dues vegades a una mateixa persona, pels mateixos fets, amb el mateix fonament). |
|