El paper dels representants dels treballadors en l’elaboració de les polítiques d’ús de dispositius digitals (polítiques IT o TIC)
Comentari a la STS (Sala social), Secc. 1a, núm. 225/2024, de 6 de febrer.
En la seva recent sentència núm. 225/2024, de 6 de febrer, la Secció primera de la Sala quarta del Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat de les instruccions donades per una mercantil a la seva plantilla en matèria d’usos permesos dels dispositius digitals posats a la seva disposició, en la qual també es preveien els mecanismes de control (monitoratge, etc.) sobre aquest tema.
El motiu de la invalidesa de les directrius establertes per l’empresa és la falta de participació de la representació dels treballadors en la seva elaboració, en contra del que es preveu a l’art. 87.3 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades.
D’aquesta manera la Sala desestima el recurs de cassació interposat per la mercantil, en el qual al·legava que l’anul·lació de les instruccions vulnera el seu dret al control empresarial, previst en l’art. 20.3 de l’Estatut dels Treballadors. En particular, la recurrent va sostenir que les instruccions impugnades per la representació sindical dels seus treballadors constituïa un mer recordatori de la política d’usos establerta i comunicada amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’art. 87.3 de la vigent LOPD, de finals de 2018.
Si bé la Sala concedeix que el mandat previst a l’art. 87.3 LOPD no té efectes retroactius, conclou que les controvertides instruccions no representaven un simple recordatori, sinó un canvi fonamental en les normes d’ús i el seu control aplicables dins de l’organització, per la qual cosa confirma la nul·litat acordada en instància per la Sala social de l’Audiència Nacional.
La denegació d’efectes retroactius a la previsió de participació preceptiva de la representació dels treballadors té implicacions rellevants. D’entrada no seria necessari actualitzar les polítiques elaborades i comunicades amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’actual LOPD, de finals de 2018. En conseqüència, la falta de participació de la representació dels treballadors en la seva elaboració no hauria de posar en dubte la legitimitat de les evidències obtingudes en virtut de tals polítiques.
La sala no es pronuncia, per no ser objecte del litigi, sobre l’admissibilitat com a font de prova de la informació recopilada mitjançant registres informàtics emparats en una política d’usos de dispositius digitals elaborada després de l’entrada en vigor de la LOPD (7/12/2018), sense la participació de la representació dels treballadors. Sobre aquest tema cal dir que, si tals directrius fossin respectuoses amb el principi de proporcionalitat en relació amb els drets a la intimitat i protecció de dades dels treballadors, la seva nul·litat no tindria per què comportar, automàticament, la il·licitud de la prova obtinguda a l’empara de tals instruccions.
Dr. Albert Estrada Cuadras
Carla Sans Argilés