Com SEPBLAC està transformant la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme?
El Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) ha publicat la seva Memòria d’Activitats 2022-2023, en la qual destaca importants avanços en la lluita contra el blanqueig de capitals (PBC) i el finançament del terrorisme (FT). Aquest document posa en relleu les estratègies clau adoptades en un entorn global cada vegada més complex i regulat. A continuació, es resumeixen els punts més rellevants:
- Fets rellevants 2022-2023
Invasió d’ Ucraïna per la Federació Russa:
A conseqüència del context internacional que ens deixa el conflicte entre Ucraïna i Rússia i l’emissió per part del Consell de la Unió Europea de diferents Reglaments sobre sancions financeres internacionals contra membres de diverses institucions públiques i persones físiques i jurídiques que poguessin estar vinculades al conflicte, es produeix un risc d’exclusió financera. A aquest efecte destaquen:
- Un paquet de mesures proposades en 2021 per part de la Comissió Europea per a la PBC-FT amb la finalitat de mitigar l’eliminació injustificada de riscos i l’exclusió financera associada.
- La opinió emesa per l’Autoritat Bancària Europea alertant sobre aquesta situació i dels riscos d’una exclusió financera injustificada de clients legítims.
Per a evitar aquest risc d’exclusió financera s’han d’implantar diferents polítiques d’admissió de clients en funció del risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i no exclusivament per factors com la nacionalitat.
Nou paquet europeu per a la PBC-FT i la creació de l’Autoritat Europea Anti-Blanqueig de Capitals, la AMLA.
Aquest paquet de propostes legislatives per part de la Comissió Europea de 20 de juliol de 2021 suposarà una transformació del sistema de prevenció europeu.
La AMLA serà responsable del funcionament eficaç i coherent del sistema de supervisió de PBC-FT. Només té tasques de supervisió directa en cas d’entitats financeres seleccionades en funció del risc i establirà criteris a seguir per part de les autoritats nacionals sobretot en relació amb les entitats per les quals no es preveu supervisió directa.
En relació amb la intel·ligència financera, la AMLA s’enfocarà a millorar l’intercanvi d’informació i cooperació entre les Unitats d’Intel·ligència Financera nacionals i harmonitzarà els protocols de treball mitjançant l’elaboració de plantilles i estàndards vinculants per a informar de transaccions sospitoses pels subjectes obligats davant les Unitats d’Intel·ligència Financera.
Nous patrons BC/FT:
El preocupant increment del frau i altres operatives de risc: un dels nous patrons, que es ve manifestant des del COVID-19, neix per la necessària digitalització de les relacions entre els subjectes obligats i els seus clients des de llavors. Després d’aquest nou escenari, ha sorgit una bretxa de riscos que el crim organitzat pretén aprofitar, perquè l’educació tecnològica dels intervinents no és sempre del tot actualitzada. Diferents activitats realitzades en línia s’utilitzen, doncs, per a encobrir moviments fraudulents mitjançant dos (2) processos. Parlem de (i) el naixement d’estructures desenvolupades i ben organitzades dedicades al ciber frau i (ii) una accessibilitat senzilla a tota mena d’estructures de frau a través de la denominada dark web.
Aquest nou escenari obre un món de possibilitats per a cometre tot tipus d’irregularitats amb una traçabilitat dels moviments significativament difícil. Ens referim, per exemple, a l’obertura de productes financers amb identitats usurpades o inventades que no es relacionen amb el titular, sent després els fons procedents del frau en qüestió fraccionats amb summa rapidesa internacionalment a través de les anomenades “comptes mula”.
En relació amb aquesta nova tendència, s’han implantat diferents iniciatives des del SEPBLAC, tant des de la perspectiva de la intel·ligència financera com des de la seva funció d’autoritat supervisora. Destaquen (i) les anàlisis estratègiques sobre suplantació d’identitats, però també sobre la utilització d’identitats falses, que han donat lloc a comunicacions per indicis relacionades e (ii) inspeccions amb rellevants troballes en les revisions realitzades sobre les mesures de diligència deguda reforçada en les altes a distància.
Altres patrons rellevants que s’han detectat per part del SEPBLAC són els següents:
- Creixent ús de monedes i actius virtuals, que comporten un increment de determinades vulnerabilitats en el sistema per les característiques dels cripto-actius.
- Fraus tributaris, destacant en particular el frau en l’IVA a través de trames, com la d’hidrocarburs. Revesteix especial perillositat la vinculació en molts casos amb organitzacions criminals nacionals i internacionals.
- “Crime as service”: es tracta del desenvolupament d’un moviment de professionalització del blanqueig de capitals basat en estructures financeres creades per a donar el servei de moviment de fons a organitzacions criminals que no posseeixen instruments propis per a la PBC. Aquests ens s’encarreguen de gestionar estructures empresarials dedicades a diferents sectors que simulen una activitat econòmica real i que els dona cobertura per a introduir, transferir i col·locar en diferents sectors o països, els fons il·lícits.
El model relacional del SEPBLAC per a millorar la prevenció i eficiència enfront dels riscos de BC/FT: Una de les principals direccions estratègiques que està seguint el SEPBLAC és la d’un model relacional de col·laboració públic-privada. La clau de l’efectivitat d’aquestes col·laboracions, basades en els principis d’utilitat, transparència i confidencialitat en la difusió d’informació, es fonamenta en dos aspectes claus: una preparació prèvia a través d’un diàleg pròxim i una màxima implicació per part de tots dos. sectors.
Internacionalment, no són poques les institucions i autoritats que s’han interessat pel model SEPBLAC.
Principals fites 2022-2023.
- Major detecció d’operacions sospitoses: el SEPBLAC va gestionar en 2023 un augment del 8% en les comunicacions rebudes per indicis de blanqueig de capitals (havent tingut ja un augment d’un 12% en 2022), la qual cosa reflecteix un compromís creixent per part dels subjectes obligats. Aquest increment posa de manifest l’efectivitat de les mesures de supervisió i la sensibilització sobre la importància de complir amb la normativa vigent.
Quant als comunicants principals dins del sector financer, han liderat l’estadística les entitats de crèdit i les entitats de pagament, destacant l’increment dels proveïdors de serveis cripto. D’altra banda, fora del sector financer, els subjectes obligats amb un major nombre de comunicacions han estat notaris i registradors, mitjançant els seus òrgans centralitzats de prevenció (OCP i CRAB).
L’ estadística també ens indica que el delicte més freqüent en les comunicacions per indici ha estat el de frau, que ha tingut un creixement percentil pròxim al 60% des de 2020, només seguit per infraccions fiscals i la participació en organització criminal.
Així mateix, cal destacar l’efectivitat de la implantació en 2021 d’un procediment automatitzat d’encreuament d’informació entre el SEPBLAC i la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el Servei de Vigilància Duanera. L’esmentada efectivitat es posa de manifest per una nova disminució del nombre de sol·licituds d’informació d’autoritat nacionals, caient fins a un 11% respecte de l’ any anterior.
- Enfortiment de la cooperació internacional: en un món cada vegada més globalitzat, la col·laboració amb altres Unitats d’Intel·ligència Financera és fonamental. Destaquem que el SEPBLAC rep més sol·licituds d’informació que les que remet a altres països. En 2023, les sol·licituds de suspensió de transaccions internacionals van augmentar un 13%, la qual cosa evidencia el paper clau de SEPBLAC en la prevenció de delictes financers a nivell transnacional i recalcant la rellevància i utilitat de la informació internacional i de la col·laboració entre autoritats internacionals.
- Cooperació internacional en matèria de supervisió: en matèria de cooperació internacional, destaca la col·laboració del SEPBLAC en els grups de treball i comitès de l’Autoritat Bancària Europea (EBA) entre altres supervisors europeus PBC-FT augmentant significativament en aquests dos (2) anys 2022 i 2023, aconseguint les 114 i 128 participacions respectivament.
- Supervisió basada en riscos: amb un enfocament més proactiu, es van dur a terme 287 inspeccionis supervisores, un 29% més que l’any anterior. Aquestes inspeccions permeten identificar àrees de millora en el compliment de les entitats obligades i reforcen la protecció del sistema financer espanyol.
Ascendeixen a 222 les actuacions supervisores realitzades en 2022, un augment d’un 8% respecte l’any anterior. La informació que es requereix en l’actuació més significativa en aquesta matèria, que és el requeriment anual d’informació requerida (RIE), que es realitza a totes les entitats de crèdit, es pot agrupar en quatre (4) grans blocs: i) dades sobre activitat; ii) obligacions de compliment de diligència deguda; iii) obligacions d’informació i; iv) obligacions de control intern.
Altres actuacions rellevants en matèria de supervisió han estat les següents: i) l’elaboració de 12 informes de verificació del compliment dels requeriments del Comitè Permanent de la COPBLAC; ii) altres 17 actuacions supervisores, com l’elaboració d’informes de verificació del compliment de les obligacions de polítiques i procediments a nivell de grup o informes d’autoavaluació del risc de BC/FT dels notaris i registradors.
D’altra banda, en 2023, el nombre d’actuacions ha ascendit a 287, suposant un nou augmento respecte l’any anterior, confirmant així una tendència a l’alça, que ha estat potenciat també per l’aplicació del RIE a entitats asseguradores, que es va inaugurar l’any 2023.
- Inspeccions amb enfocament de risc: s’aprecia en els últims anys una disminució en la realització d’aquestes inspeccions que es pugui justificar, d’una banda, per la seva naturalesa, prioritzant les recerques de gran profunditat i detall, i, per l’altre costat, es relaciona amb un increment de la resta de treballs de la funció supervisora com les activitats de cooperació internacional i les recerques preceptives en el marc de procediment administratiu.
En relació amb el negoci dels cripto-actius i el seu recent i precipitat creixement, la seva consideració en 2021 com a subjectes obligats per la Llei 10/2021 ha suposat que hagin de fer front a unes certes obligacions que tenen com a objectiu garantir un creixement segur i ordenat. També s’han observat, fruit de les recerques en aquest sector, notables deficiències en els processos relacionats amb la prevenció.
Un altre sector que destacar és el joc en línia. El pla d’inspecció de 2021 comença a reputar els primers fruits, notant-se que el sector està començant a prendre consciència del perill de la utilització de comptes de joc per a fets delictius i una major sensibilització cap a la PBC-FT i no sols el compliment de la normativa sobre joc responsable com es venia apreciant anteriorment.
- Inspeccions preceptives: les inspeccions preceptives per a emetre informes previstos en procediments d’autorització i d’inscripció en registre va ascendir un 36% en 2022, i va sofrir un descens d’un 22% en 2023, mantenint-se certament estable al voltant de les 300 inspeccions i provenint aquestes sol·licituds principalment del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
- Innovació Tecnològica com a Pilar Estratègic.
El SEPBLAC continua la seva transformació digital, iniciada en 2022 de la mà del Pla de Transformació Digital (PTD) amb la introducció d’eines innovadores, a fi de garantir una major eficiència i eficàcia en les seves tasques.
Entre les innovacions, destaquen (i) l’ús de l’aplicació interna MIDES, dissenyada per a optimitzar la gestió operativa i l’anàlisi de grans volums de dades financeres, (ii) la posada en marxa d’una seu electrònica ha millorat la interacció amb les entitats obligades i ha facilitat l’accés a informació crítica en temps real i (iii) un mòdul d’anàlisi de dades amb importants avanços en la captura, tractament, anàlisi i elaboració d’indicadors.
- Reptes Globals i el seu Impacte a Espanya.
El context internacional, marcat per la invasió d’Ucraïna i les sancions financeres imposades a Rússia, ha suposat un desafiament important per a SEPBLAC. En aquest escenari, la unitat ha exercit un paper crucial en la implementació i supervisió del compliment d’aquestes sancions, contribuint a preservar l’estabilitat i la integritat del sistema financer.
Amb aquests avanços, SEPBLAC reafirma el seu compromís en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, adaptant-se a les noves demandes reguladores i aprofitant la tecnologia com a aliat clau. Aquest enfocament integral és un pas cap a un sistema financer més segur i transparent.
En la mateixa línia, ratifica el seu compromís en la cooperació internacional amb els diferents òrgans de supervisió, col·laborant amb ells per a aconseguir els objectius globals i també en relació amb sectors de nou creixement, buscant un desenvolupament ordenat i segur per al sistema financer.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.