Breu resum de la STEDH (Gran Sala) Halet c. Luxemburg, de 14/2/2023
Just una setmana abans de la publicació a Espanya de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones denunciants d’infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, per la qual es transposa la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, més coneguda com a Directiva Whistleblowing, la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat la Sentència Halet c. Luxemburg, reafirmant els criteris aplicats en la prestigiosa Sentència Guja c. Moldàvia i convertint-se en un nou referent en matèria de Whistleblowing.
La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat Sentència resolent l’assumpte Halet c. Luxemburg en data 14 de febrer de 2023, mitjançant la qual tracta l’equilibri entre el dret a la llibertat d’expressió establert en l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans (d’ara endavant, CEDH), i els deures legals i estatutaris de secret professional previstos en un context empresarial.
En relació amb els fets del cas, un antic empleat de PricewaterhouseCoopers (d’ara endavant, PwC), A.D, va transmetre informació tributària confidencial de PwC al periodista E.P, informació que va acabar sent publicada per diversos mitjans de comunicació, inclòs un programa de televisió emès en 2013.
El demandant va ser acomiadat per PwC i condemnat en un procés penal, al no haver-li concedit l’Estat de Luxemburg la defensa pròpia de la condició de denunciant o whistle-blower. Els tribunals nacionals van negar la violació de l’article 10 del CEDH, per considerar que la divulgació als mitjans de comunicació de documents confidencials de PwC no tenia un interès públic suficient per a contrarestar el perjudici causat a l’empresa.
No obstant això, en la seva Sentència de 14 de febrer, la Gran Sala d’Estrasburg ha constatat la ingerència en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió del demandant, per les raons que s’exposaran breument a continuació.
En primer lloc, els principis generals establerts en la jurisprudència del Tribunal s’han inspirat en la Sentència Guja c. Moldàvia, que va identificar per primera vegada els criteris pertinents a seguir a l’hora d’avaluar si la divulgació d’informació confidencial sobre un lloc de treball podia estar emparada per la protecció de l’article 10 del CEDH. Segons aquesta jurisprudència, la protecció de què gaudeixen els denunciants d’irregularitats ha de tenir en compte els deures de lleialtat, reserva i discreció inherents a les relacions de subordinació i el deure legal de secret, entre altres.
D’altra banda, en relació amb la protecció dels denunciants, el Tribunal defineix sis criteris cumulatius que han de complir-se per a considerar justificada la divulgació d’informació confidencial empresarial: (1) Els canals utilitzats per a realitzar la divulgació. Referent a això, el canal jeràrquic intern és, en principi, el millor mitjà, (2) L’autenticitat de la informació divulgada, (3) La bona fe en interposar la denúncia, (4) L’interès públic de la informació difosa, (5) L’equilibri entre el perjudici per a l’ocupador i l’interès públic de la informació difosa, i (6) La gravetat i proporcionalitat de la sanció imposada al denunciant.
En virtut de l’anterior, en la resolució del cas Halet c. Luxemburg, la Gran Sala del TEDH ha declarat que el Tribunal d’Apel·lació nacional no havia tingut prou en compte les característiques específiques del cas, per considerar que el perjudici causat a PwC no superava l’interès general, ja que contribuïa innegablement a proporcionar una nova visió i un important debat sobre l’elusió de tributs, l’exempció i l’evasió fiscal a nivell nacional i europeu. Per tant, el Tribunal ha declarat la violació de l’article 10 del CEDH relatiu al dret de la demandant a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació. La decisió compta amb cinc vots particulars.