Absolució de responsabilitat penal a una persona jurídica per ser d’escassa complexitat organitzativa
Recentment, el Tribunal Suprem ha absolt a una persona jurídica dels delictes pels quals era investigada, per entendre que no comptava amb la complexitat suficient com per a ser culpable de tals delictes. A aquest efecte, afirma l’Alt tribunal que no totes les persones jurídiques resulten imputables a l’efecte de l’article 31 bis del Codi Penal.
Concretament, la Sentència 894/2022, d’11 de novembre, estima al recurs de cassació interposat contra la Sentència 525/2020 de l’Audiència Provincial de Lugo, que condemnava a la persona jurídica i a un dels seus administradors per un delicte d’estafa.
En primer lloc, al·lega el Tribunal que les persones físiques investigades van ser cridades a declarar, no vaig agafar la persona jurídica, i per això entén que aquesta última no va arribar a ser imputada formalment en fase d’instrucció.
Així mateix, apunta l’Alt tribunal que, en atenció a l’article 783.1 LECrim, hauria d’haver-se determinat el sobreseïment lliure per a la persona jurídica, en tant ni de la denúncia presentada ni de les actuacions practicades es desprenien indicis de l’existència d’un delicte corporatiu. Sobre aquest tema, segons s’apunta en la Sentència, no és suficient amb acusar la persona jurídica del delicte, perquè d’igual forma que amb les persones físiques, ha d’indicar-se la perpetració del delicte corporatiu per part de la persona jurídica.
D’altra banda, entén el Tribunal que el representant legal de la persona jurídica investigada en el procediment no hauria d’haver estat una de les persones físiques acusades, i finalment condemnades, en tant que això pot generar un conflicte d’interessos i desvirtua l’article 409 bis LECrim.
Finalment, el Tribunal Suprem aborda la possible responsabilitat penal de la persona jurídica pels fets investigats. Sobre aquest tema, disposa que el fonament de la responsabilitat penal corporativa es basa en un defecte d’organització de la persona jurídica que facilita la comissió de fets delictius en el seu si. Doncs bé, perquè existeixi aquest defecte d’organització, la persona jurídica ha de tenir una certa complexitat.
En particular, s’afirma que “la responsabilitat penal de la persona jurídica gira en clau de complexitat organitzativa, de manera que caldrà parlar d’imputabilitat respecte d’aquelles que presentin un cert grau de complexitat, amb la conseqüència que no totes les persones jurídiques seran imputables”.
La Sentència cita altres pronunciaments del Tribunal Suprem sobre la necessitat que les persones jurídiques imputables ostentin una certa complexitat. Per exemple, la Sentència 154/2016, de 29 de febrer, que estudia la imputabilitat de societats instrumentals o pantalla, i la Sentència 747/2022, de 27 de juliol, sobre societats unipersonals.
En el concret cas objecte d’estudi en la Sentència analitzada, al·lega el Tribunal que es tracta d’una societat de tan mínima complexitat que difícilment es diferenciava el soci de la pròpia societat. En aquest context, disposa que “la raó per a aquest tractament diferenciat de responsabilitats, no està tant en el fet que es tracti de persones jurídiques unipersonals o no, sinó en criteris de complexitat i estructura organitzativa interna (que la pot haver-hi en societats unipersonals), doncs, faltant aquesta complexitat, ni tan sols caldria apreciar la culpabilitat que derivaria de l’incompliment d’uns deures de supervisió i control, que si, com hem dit, queden consumits en la pròpia dinàmica delictiva de l’administrador que delinqueix, bastarà amb la condemna d’aquest, i l’absolució de la persona jurídica procedirà per la seva consideració com a inimputable, pel fet que no cal estimar que concorri en ella l’element de culpabilitat, en la mesura que és incompatible amb la seva naturalesa parlar de mecanismes interns de control i, en conseqüència, de cultura de respecte a la norma, a partir de la qual es residencia la seva capacitat de culpabilitat.
El determinant és l’existència d’una complexitat interna, presumible a partir d’un suficient substrat material organitzatiu, que, si falta, falta el pressupost per a parlar d’imputabilitat penal, per inexistència de capacitat de culpabilitat, ja que, a causa de la seva mínima estructura, no es dona la base des de la qual conformar-la, i és que, no havent-hi possibilitat d’establir mecanismes de control, no pot sorgir el fonament de la seva responsabilitat, d’aquí ve que no tota societat pugui considerar-se imputable en l’àmbit penal”.
En conseqüència, s’absol a la persona jurídica per entendre que la seva estructura interna no és prou complexa com per a dotar-la de rellevància pròpia, sense perjudici de la responsabilitat civil que pugui derivar.
Aquesta línia argumental segueix la recollida en la Sentència del Tribunal Suprem 264/2022, de 18 de març, que desestima la possibilitat de fer penalment responsable a una societat amb un únic soci i administrador, el patrimoni del qual es confon i es dilueix amb el de la persona jurídica, en entendre que manca d’un desenvolupament organitzatiu suficient que el diferenciï de la persona física. Vegeu un article referent a aquesta Sentència en el següent link.
La resolució judicial es troba disponible aquí.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.